Tria un color per a començar la recerca
Flors de color blanc 

FLORS
SILVESTRES
DE CATALUNYA

  VOCABULARI per Joan Altimira i Noguero 
 

 

Aquests poden ser alguns dels termes més emprats en Botànica i que podem trobar en l´explicació de cada planta.

Nomès llegint-los atentament podrem arribar a entendre el seu significat i així comprendre millor l´explicació.

GLOSSARI

Acaule
Es diu de la planta que té la tija molt curta o pràcticament no en té.

Acicular
Fulla molt estreta i acabada en punxa com una agulla.

Actinomorf-a
La flor o la corol·la es pot dividir-se en diversos plans de simetria. Radiada.

Acuminat-a
Que acaba gradualment en punta.

Afil·l-a
Que no té fulles; tija sense cap fulla o amb alguna fulla molt reduïda.

Agalla
Malformació tumoral ocasionada per certs insectes en arbres i plantes.

Alas
Nom en el que s’anomenen els dos pètals laterals de les flors papilionàcies.

Albinisme
En Botànica és diu al fet de que una planta canvi espontàniament el color de les seves flors per el blanc.

Altern-a
Disposició de les fulles o altres òrgans que surten de la tija a diferent nivell i oposada direcció, formant un angle de 180º aproximadament.

Ament
Inflorescència densa de flors molt petites, penjant, de diferents sexes, generalment poc cridaneres i mes pròpies d´alguns arbres i grans arbusts.

Amplexicaule
Es diu de la fulla o altres òrgans que s´implanten a la tija abraçant-la.

Angulós-osa
De la tija o altre òrgan, que no és cilíndric i té cantells.

Anvers
Cara superior de la fulla; la que mira amunt.

Anual
La planta només viu un període vegetatiu, desenvolupant-se i  morint al finalitzar la temporada.

Apoteci
Fructificació en el talo del liquen, en forma de disc aplanat, copa, o ramificat, on es desenvolupen els òrgans fructífers.

Arbre
Planta vivaç de gran grandària, que pot viure força anys, té la tija grossa i dura, anomenada tronc.

Arbust
Planta de menys grandària que pot arribar a viure bastants anys, tenint la tija coriàcia i pot atènyer els 150 cm, fàcilment. 

Atenuat-a
Que s’estreny gradualment.

Axil·la foliar
Lloc formar entre la tija i la fulla o el seu pecíol.

Basal
Fulla que creix en la part inferior de la planta i por arribar  a formar una roseta.

Biennal
La planta viu dos períodes vegetatius, florint i donant fruits el segon any.

Bilabiat-ada
L´òrgan, generalment calze o corol·la que és troba dividit en dues parts o llavis.

Bràctea
Òrgan foliaci a prop de la flor, de forma i color diferent a les pròpies fulles.

Bulb
Òrgan subterrani al final de la tija, carnós i gruixut. S´anomena popularment ceba.

Calze
Coberta externa de la flor formada per uns òrgans anomenats sèpals, generalment de color verd.

Capítol
Inflorescència densa, generalment de les compostes, on les flors estan inserides en un receptacle ample, són sèssils i de bràctees.

Carena
Nom que rep la peça formada per els dos pètals inferiors de la corol·la de les papilionàcies.

Casc
Nom que rep el sèpal superior d’algunes flors.

Caulidi
Tija de les molses.

Caulinar
Fulla que creixen al llarg de la tija.

Cima
Inflorescència de certes especies, en que quan arriben a un creixement limitat i continuen llur desenvolupament per eixos laterals secundaris i així sucessivament.

Cocleariforme
Peça que té forma de cullera.

Cordiforme
Òrgan que té forma de cor.

Coriaci-àcia
Que té una textura semblant al cuir ressec.

Corimbe
Inflorescència en la que les flors queden en un mateix pla, sent els pedicels de diferent mida.

Corol·la
Coberta interna de la flor formada per uns òrgans molt cridaners, anomenats pètals.

Corticícola
Que viu i es desenvolupa en les escorces dels arbres.

Crenat-ada
Es diu de la fulla o altre òrgan amb el marge proveït de dents poc pronunciades i arrodonides. Fistonat.

Decumbent
De la tija o de planta, que creix mig ajaguda per manca de consistència.

Decurrent
Quan el limbe de les fulles sèssils, baixa enganxada a tija un cert tros.

Dioic-a
Referent a la planta que té els òrgans reproductors en diferents individus.

El·líptic-a
Òrgan en forma d’el·lipse.

Emarginat-ada
Referent a la peça que acaba en una petita entrada poc pro-nunciada; generalment son pètals. Escotat.

Enter-a
Referent a la peça que no és ni ramificada ni dividida, com les fulles o la tija. Simple.

Espars-a
Referent a la fulla que creix en el nus i va en diferent direcció de les altres.

Espàdix
Inflorescència de certes especies, carnosa i gruixuda.

Espata
Bràctea grossa i cridanera que envolta l’espàdix.

Espatulat-ada
Òrgan en forma d’espàtula.

Esperó
Es una prolongació tubulosa que tenen algunes flors en la part final; pot contenir el nèctar.

Espiga
Inflorescència on les flors s’agrupen sense peduncles als costats de l’eix.

Esporangi
Estructura on es formen les espores.

Estam
Òrgan reproductor masculí format per el filament i l’antera.

Estendard
Nom que rep el pètal superior de les flors papilionàcies.

Estipula
Petit òrgan foliaci que creixen als costats de les axil·les foliars.

Estriat-ada
Solcada, acanalada.

Fil·lidi
Fulletes de les molses.

Fistulos-a
Referent a la peça que es buida; generalment es la tija.

Folíol
Part del limbe en que esta dividida una fulla composta; a primera vista ens pot semblar una fulleta.

Fronda
Fulla de les falgueres.

Glabra
Que no tenen pels.

Glauc-a
Es diu del color incert que va del blau verdós al verd blavós.

Glomèrul
Inflorescència d’aspecte globulós formada per flors sèssils.

Graminoide
Semblant a una gramínia; es dit sobretot de les fulles llargues i estretes com les de les gramínies.

Hibridació
Acció d’hibridar.

Hibridar
Es quan diferents especies d’un mateix gènere, creuen les seves característiques, creant un organisme nou.

Hirsut-a
Pilositat formada per pèls molt durs.

Imparipinnat-ada
Es diu de la fulla composte dividida en folíols en nombre imparell.

Imbricat-ada
Referent a la manera de col·locar-se certes peces; una muntada al costat de l´altre, generalment són fulles en els verticils.

Indusi
Membrana que protegeix als sorus, en el revers de les frondes.

Inflorescència
Grup de flors més o menys, pròximes entre si.

Isidi
Protuberància petita del tal·lus del liquen, de forma variable; estructura reproductora del propi liquen.

Incís-a
Dividid poc profundament.

Involucre
Conjunt de bràctees que envolten a la flor.

Label
Es el clàssic llavi inferior de les orquidàcies; un pètal diferenciat.

Lanceolat-ada
En forma de llança.

Lignificat-ada
De textura llenyosa.

Limbe
Part plana d’una fulla o òrgan foliaci.

Linear
Fulla molt estreta i primeta que pot acabar en una punta més o menys aguda o obtusa.

Lóbul
Part sortint d’un òrgan (corol·la, fulla, etc.).

Lobulat-ada
Referent a la part dividida en lòbuls.

Matoll
Arbust o planta arbustiva de forma variable i petita grandària.

Mucró
Punteta en que poden acabar certes peces.

Mucronat-ada
Peça que acaba en una petita punta, generalment les fulles.

Naturalitzat-ada
Es diu de la planta que ha estat introduït per l´home i acon-segueix continuar el seu cicle vital fora de jardins i altres llocs.

Nus
Lloc de la tija on creixen les fulles.

Oblong-a
Fulla allargada, sent més ample per la part central.

Oposat-ada
Es diu de les fulles o altres òrgans que creixent en el mateix nus en direcció contraria, sent dues per nus.

Ovat-ada
Referent al limbe d´una fulla semblant al marge d’un ou.

Palustre
Relatiu als pantans i les plantes que creixen en els seus voltants.

Panícula
Es una inflorescència formada per un eix que duu raïms laterals; es pot dir com un raïm de raïms.

Papilionàcia
Referent a la forma de les flors d´aquesta familia o a ella mateixa.

Paripinnat-ada
Referent a la fulla composta, dividida en un nombre parell de folíols.

Patent
Es diu de l´òrgan que creix formant un angle molt obert respecte a la tija.

Pecíol
Cua de la fulla que s’implanta en la tija.

Pedicel
Es un peduncle primet; en les inflorescències es la peça que suporta a cada flor.

Peduncle
Es la peça estreta que suporta a la flor o una inflorescència.

Perenne
Referent a la planta que viu més de dos anys.

Persistent
Referent a la planta o òrgan que sobreviu a altres anàlegs d’altres especies.

Pètal
Cadascuna de les peces que forma la corol·la.

Pilós-a
Planta o òrgan cobert de pel.

Pinna
Fulletes de les frondes, com els folíols en les fanerògames.

Pinnat-ada
Que esta format per dues parts centrades per un eix.

Pínnula
Folíol secundari en que es divideix una pinna.

Pistil
Òrgan reproductor femení format per l’estil, l’estigma i l’ovari.

Pluricaule
S’anomena a la planta que desenvolupa diverses tiges.

Prostrat-ada
Tija o altre òrgan més o menys ajagut al terra.

Pubescent
Cobert d’un pèl curt i fi.

Raïm
Inflorescència semblant a una espiga però amb les flors pedicel·lades.

Raquis
Eix de les fulles.

Reflex
Es diu de l´òrgan que creix enfora i avall.

Revers
Cara inferior de la fulla; la que mira al terra.

Reniforme
En forma de ronyó.

Rizina
Estructura ramificada o no, en la part inferior del talo del liquen per on es subjecte a una superfície.

Roseta
Conjunt de fulles basals que neixen a nivell de terra.

Rupícola
Que es desenvolupa d´un substrat rocallós. Rupestre.

Saxícola
Que viu i es desenvolupa entre les roques o damunt d´elles.

Sempervirens
Referent a les plantes o fulles que estan verdes tot l’any.

Sèpal
Cadascuna de les peces que formen el calze.

Sèssil
Referent a la fulla o altre òrgan desproveït de pecíol.

Siliqua
Fruit allargat, caracteristic de les Crucíferes.

Silícula
Fruit més o menys arrodonit o cordiforme de les Crucíferes.

Simple
Que no té parts. Entera.

Solitària
Referent a l’única flor de la planta...una flor per planta o per tija.

Solcat-ada
Referent a la peça que esta acanalada, recorreguda per estries. Estriada. Acanalada.

Sorali
Lloc més o menys definit en el talo dels líquens; obertura on es concentren els soredis.

Soredi
Estructura reproductora dels líquens, d´aspecte granulós.

Sorus
Grup d´esporangis situats al revers de les frondes de les falgueres.

Tal·lus
Cos vegetatiu del liquen; potser crustaci, foliaci i fruticulós.

Tèpals
Peces que formen el perigoni; pètals i sèpals son semblants.

Tija
Part més consistent de la planta que enlaira a la resta, sent generalment erecta, ascendent o postrada.

Toment
Pilositat curt i fina.

Trifoliada
Referent a la fulla composta per tres folíols.

Umbel·la
Referent a la inflorescència en la que tots els pedicels parteixen del mateix punt de la tija.

Verticils
Conjunt d’òrgans que creixen en el mateix nus.

Zigomorfa
Es diu de la corol·la que degut a la seva morfologia, només té un pla de simetria vertical.

  PRESENTACIÓ
  UTILITZACIÓ
  VOCABULARI
  BIBLIOGRAFIA
  ENLLAÇOS
  CONTACTE
  INDEX CRIPTÒGAMES
  INDEX FANERÒGAMES
  INDEX ARBRES
  INDEX ORNAMENTALS
  INDEX FAMILIES
  INDEX CATALÀ
  ÍNDICE CASTELLANO
  REMEIERES I COMESTIBLES
  AGALLES I ANOMALIES
  VISITANTS
  FOTO DE PORTADA